Ahir va faltar Paco Comendador, son pare de Chesco.
Per a alguns de nosaltres es part de la nostra infancia: de quan era cuiner a la Viña i especialment quan obrí la tenda de congelats al carrer General Pastor. Aquella on es forjà el TARTAS DE QUESO SAN MARTIN, aquell mitic equip que sols pugué parar el Montecañada A, o a la que anavem a esperar a Chesco quan eren xiquets per a organitzar el pròxim mundial de clics (de famobil).
Més tard, quan el Garit.to ja era el Garit.to, i ja erem homes (puix ja haviem segut clavaris) Paco es va quedar el Bar el Mercat, i allí varem fer l’embaixà del Garit.to. Allí va ser on varem vore a Zubizarreta marcar-se ell a soletes un gol davant Nigeria al mundial 98, i també on Mendieta alçà la Copa del Rei…el primer titol que guanyava el València en milers d’anys. Allí disfrutavem del xipirons a la plantxa en la companyia de Paco i Carmen que sempre estaven disposats a tot per tal que estiguerem el més a gust posible. Després vingue el Bar Paco, i poc a poc es varem anar fent majors però Paco mai canvià per a nosaltres.
Ahir Paco ens deixà, i sols podem donar-li el nostre més sentit pesame i els màxims anims a Carmen, Chesco i Carmen.
Hui a les 18:00 serà el soterrar.
Segurament en el cel estaran esperant a que acave prompte per a sopar un bon arroçet negre aquesta nit.
5 comentarios:
A qui ha escrit aço, que suposse que sé qui és, enhorabona. Has sabut expressar amb les paraules justes el que molts estem recordant des de ahir per la vesprada. Paco era un molt bon home, sencill i xicotet. Una d'ixes persones en les quals la relació és una cosa agradable i liviana. En les quals creuar-se per el carrer i saludar-la es algo que apetix, encara que fora no més per a dir "que tal Paco?", o comentar el partit de fútbol del diumenge i felicitar-li per l'arrós a banda tant bo que en havia fet. Particularment, una cosa així es a la que jo aspire quan siga major. Sens dubte se'n va dixant un bon record al poble i, sobretot, als amics del seu fill.
Paco forma part de la meua infància dianera. El seu particular caminar per l´acera queda ja al llac de la memória viva. La seua cuina, el somriure etern, la seua bona fe...
Sense dubte, Paco ens ha deixat un molt bó sabor de boca.
Gràcies i descansa en pau tot lo que pugues i més.
Un fort abraç a tota la familia.
Sen va un home que tot lo que era de xicotet,eu era de gran persona,descanse en pau i gracies per tot
Quiero dar mi más sentido pesame y un gran abrazo a toda la familia en especial a nuestro querido amigo Xesco.
Un abrazo Paco.
BUENO?, PUES LA VERDAD ES QUE NO HAY PALABRAS PARA PODERLE EXPRESAR A XESCO LO Q SENTIMOS...
SÓLO DECIRTE QUE LO SENTIMOS MUCHISSIMO Y QUE TE ACOMPAÑAMOS EN EL DOLOR...
PARECE INCREIBLE QUE PACO NO ESTE ENTRE NOSOTROS...
MIL BESOS, FAMILIA.
Publicar un comentario